La memòria de l’entorn
La ubicació de la piscina en un entorn rural determina la seva assimilació als antics dipòsits d’aigua (aljubs) que es trobaven annexos a les edificacions residencials existents a les possessions. Per la facilitat de construcció, aquests es construïen normalment per sobre del nivell de terra, per a evitar realitzar grans excavacions. Aquest criteri es repeteix en el plantejament de la piscina que es pensa des de la seva relació amb l’habitatge al qual farà servei situant-se com a prolongació del porxo existent, estenent la superfície actual de paviment i proposant la seva continuació com a terrassa vinculada a la piscina, que quedarà elevada respecte el terreny natural mantenint la cota proporcionada per la terrassa de la casa.

Una topografia monomaterial
La piscina es projecta com a part d’un sistema de terrasses que es relacionen, per una banda, amb l’habitatge existent (exercint de prolongació d’aquest) i, per altra, amb els jardins situats al lateral de la casa. La proposta defineix una nova superfície escalonada que reconeix les preexistències i les conserva, utilitzant només la Pedra de Santanyí com a únic material de construcció. El mur de contenció i de límit de l’actual jardí esdevé també el límit de la piscina, situant-se aquesta colonitzant una altra part de la parcel·la agrícola permetent la percepció completa del paisatge en el qual s’inscriu.

El paisatge com a estratègia
La percepció del paisatge en el que s’inscriu la piscina es reconeix i es vol fer palesa en el projecte. Per això es planteja una piscina desbordant, on els seus costats desapareixen fusionant-se amb l’entorn.

Els usos, morfologies de la piscina
L’interior de la piscina es pensa des de la possibilitat de múltiples utilitzacions. Per això es proposen diferents zones amb geometries i profunditats adaptades als usos pel qual s’han pensat.