Al pas del barranc per Chiva sorgeix una oportunitat territorial, en una posició estratègica entre dos corredors fluvials de gran escala, el barranc es pot veure com un connector transversal estratègic.

La proposta el considera com un dispositiu de regeneració paisatgística, en el qual l’aigua i la humitat són les principals protagonistes d’un Parc Agrofluvial on conviuen horts amb ecosistemes de ribera i mediterranis potenciats. Es proposa una operació paisatgística d’ampliació de l’espai del barranc perquè el nou cor de Chiva esdevingui un ecotò inundable que teixeixi el patrimoni hidràulic, els camins i les continuïtats existents i els ecosistemes; una centralitat allargada que potencia els fluxos i les activitats amb tres nodes principals distribuïts al llarg del seu curs.

Chiva passa de donar l’esquena al barranc a respirar a través d’ell.