Barri del Rost: ATURAR-SE
ATURAR-SE
Concurs per a la reurbanització del Barri del Rost
Alella, Barcelona 2023
amb vora – arquitectura en procés
Primer Premi
Infografies Binil
El barri del Rost és un barri força tancat i amb poca connectivitat en relació a Alella. Es situa en una vessant, amb força pendent en els eixos principals.
Hi ha una multiplicitat d’espais urbans, dominant els carrers estrets. Hi manquen espais d’estar en l’espai públic, àmbits de trobada i confort ambiental. Hi domina una imatge de desordre donada per la variabilitat de materials d’urbanització i la presència molt visible de cablejat aeri.
El barri està estructurat per l’eix de les escales (carrer Bonavista), continuació d’un eix transversal a Alella, connectant el paisatge a banda i banda. Aquest eix connecta els equipaments i espais urbans centrals de la vila amb els equipaments educatius per sobre del barri, configurant un itinerari escolar a través seu.
Els carrers perpendiculars a aquest eix, de pendent horitzontal, tenen un caràcter més domèstic i recollit.
Identitat.
El barri es percep caòtic, per la diversitat d’espais urbans (carrers de diferents amplades, culs de sac, escales, andrones i passatges…) i de les arquitectures que el delimiten (tret d’alguns fronts de carrer amb valor patrimonial com a conjunt).
Es dota el barri d’identitat pròpia a partir del caràcter del pla de terra, amb una unitat material que unifica tots els espais de característiques diverses. Es pren un material existent en diversos punts del barri, el maó ceràmic, com a element definidor de caràcter.
La construcció del caràcter es fa a partir de l’aplicació d’un ventall de solucions, a mode de catàleg o abecedari, per a construir el relat d’un espai urbà divers i ple de circumstàncies específiques i excepcionals.
Vegetació.
S’ha introduït el sòl permeable i el verd en els carrers, allà on és possible (petits àmbits d’eixamplament, i en el carrer del Rost).
Els arbres són d’espècies adaptades a l’espai, pel que fa a dimensions i a requeriments d’insolació. De creixement mitjà o ràpid, amb baix requeriment hídric i de fàcil manteniment. Espècies caducifòlies, de fulla petita composta, fan ombra molt suau i agradable.
Singularització d’accessos, a mode d’encapçalament: Melia azedarach ‘Umbraculifera’ (carrers amples) o Fraxinus ornus ‘Mecsek’ (carrers estrets o racons), arbres singulars i amb cromatisme.
Arbres d’alineació, Gleditsia triacanthos ‘Skyline’ , espècie més neutra.
Cicle de l’aigua.
L’escorrentia de les aigües de pluja i la seva recollida es fa visible en l’ordenació de l’espai públic.
En carrers transversals, un canal a mode d’aiguavès recull les aigües de pluja i les condueix a escossells i zones de paviments permeables, per a reg natural i infiltració al terreny. Es construeixen SUDs en el subsòl, evitant la derivació a clavegueram. Igualment, sobreeixidor connectat per a evitar el desbordament.
En carrers en pendent i escales, canals d’intercepció quan hi ha arbres, que condueixen les aigües cap als escossells per a reg natural. Arran dels escossells, embornals connectats a clavegueram pel desbordament. Si no hi ha arbres, reixes d’intercepció transversals a l’eix del carrer.